El plan de los barrios de Barcelona

You are here

News

Back

L'escenari és nostre

08/04/2021 - 01:04h

Pla de Barris. El Pla de Barris transforma les sales de les escoles en equipaments culturals pel barri.

El Pla de Barris transforma les sales de les escoles en equipaments culturals pel barri.

Quan trenquem barreres tothom guanya, diuen. I deu ser veritat si mirem el que està passant en alguns barris de la ciutat on els seus centres educatius estan obrint-se a tot el veïnat. De forma literal, i també metafòrica, les parets d’instituts i escoles s’estan tornant més poroses i, més enllà del clàssic binomi d’alumnat i família, s’està desenvolupant nous llaços entre entitats, associacions i grups de persones. A través del Pla de Barris, s’han transformat en nous nous espais oberts que generen noves relacions sense tants límits de temps o jerarquies, on l’aprenentatge esdevé disruptiu, continu i comunitari.

Un exemple d’aquesta línia pedagògica són les noves sales de diverses escoles que són d’ús i gaudiment per l’alumnat i també pel veïnat. És el cas de la sala La Pau, a l’Escola de La Pau, la sala Carlos Díaz, a l’Institut Barri Besòs, als barris de la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí, la sala de l’Institut Escola el Turó de les Roquetes, al barri de les Roquetes, la de l’Institut Escola Trinitat Nova, al barri del mateix nom, a Nou Barris, i la sala Maremar de l’Escola Bàrkeno, al barri de la Marina, a Sants-Montjuïc.

Algunes d’aquestes sales eren abans un antic gimnàs o un petit teatre d’escola. Ara, aquests equipaments, remodelats de dalt a baix, tenen en comú que ofereixen un espai transversal per activitats habituals del centre -classes d’educació física, extraescolars, reunions d’AFA, etc.-, però també acullen activitats d’entitats de barri – assajos de música, formacions o trobades d’associacions, tallers, etc. – i, a més, fan oferta de programació cultural estable i gratuïta oberta a tothom.

Aquest és el cas de la sala Carlos Díaz, a l’Institut Barri Besòs. La reestructuració de l’espai, la renovació de l’escenari i camerinos i la millora tècnica del sistema de projecció, llums i d’àudio ha permès reconvertir una vella sala d’institut en un incipient espai de referència cultural al territori.

L’alumnat, programadors culturals

Un matí del mes de març, la sala acull a la comissió de programació, integrada per un grup d’estudiants de l’Institut barri Besòs, i per membres de l’equip de Barcelona Districte Cultural i del Centre Cívic Besòs. Toca preparar el programa de la sala per l’últim trimestre del curs i van per feina. De cara a l’escenari, mirant una gran pantalla, l’Alba, la Sara i l’Oxana, de 4rt d’ESO, juntament amb l’Alba de Batxillerat, comencen a visionar vídeos de companyies de dansa, circ i teatre. Entre peça i peça, intercanvien impressions i apunten conceptes tècnics. “El que més m’ha agradat han estat les companyies de dansa, la veritat”, comenta una alumna.”Més enllà del que us agradi, també hem de pensar en la intencionalitat de la programació, apunta Germà, director del Centre Cívic. “Hem de reflexionar si volem prioritzar la presentació de l’equipament al barri, si volem perfilar-lo com un espai trencador, o volem fer un tastet de diferents arts”, continua. Les joves escolten, parlen entre elles i tornen a mirar els vídeos de les noves propostes que l’Edu, de l’equip de Barcelona Districte Cultural, va explicant i posant en context. “Aquest esforç de reflexionar i decidir el programa és en si mateix una activitat pedagògica”, comentarà després l’Edu.

No molt lluny del barri del Besòs i el Maresme, una tarda, a l’Escola La Pau, les classes ja han acabat, però un grup fa cua a la porta. Són famílies del barri amb la seva mainada – alguns de l’escola, però d’altres no – que esperen per entrar a la sessió del Petit Cineclub que regularment programa la sala La Pau. Avui han vingut a veure La rata pirata i altres aventures per créixer, i les criatures riuen i xerren impacients. A la sala – lluent i càlida en temps foscos i freds, revestida de fusta i amb un equipament tècnic professional – diverses persones ultimen els detalls abans d’iniciar la projecció. Uns treballen a l’escola, altres al Casal de Barri, d’altres a l’Auditori Sant Martí, al departament de Cultura o al d’Educació, però tothom fan xarxa. Entre tots impulsen els usos de la sala, organitzant els actes, programant, informant i dinamitzant aquest espai comú per públics diversos: criatures, famílies, veïnat, amants de la música, del teatre, el cine o, simplement, persones amb ganes de sortir de casa i trobar-se a altres persones.

A l’altra banda de la ciutat, al barri de la Marina, l’Escola Bàrkeno també té una nova joia: la sala Maremar. “L’espai estava en desús, i diferents comissions i grups motors van plantejar a Districte i Pla de Barris la seva renovació i posada en marxa”, explica Lídia Pérez, tècnica gestió de Projectes del Districte de Sants-Montjuïc. La demanda del veïnat va ser atesa, l’espai completament renovat, i ara la sala Maremar és un nou pol cultural al barri. La Lídia posa en valor l’esforç de desenvolupar un projecte comú i transversal amb diferents institucions al darrere. I troba molt interessant aquesta “nova dualitat d’espai escolar, per les seves possibilitats pedagògiques i de gaudiment pel barri” que pot donar impuls i oportunitat a grups escènics i artistes incipients del territori.

Espai comú, usos diversos

Aquesta idea de gran espai comú per usos diversos també la transmet el gimnàs de l’Institut Escola Trinitat Nova, un multiespai polivalent amb escenari, teló, camerinos, equipament tècnic d’última generació, magatzem i entrada independent. Si anem un matí trobarem un grup de petites i petits de P4 jugant i corrent pel lluminós espai, i més tard trobarem als més grans fent activitats de circ. I si anem a la tarda, podem veure els assajos del grup de percussió Bruixes i bruixots, una xerrada sobre el consum de pantalles oberta a tot el veïnat o una sessió de crossfit organitzada per la Trinitat Unió Espai (TUE), una associació del barri. “La nostra idea és fer el que ens agrada i oferir-ho a qui li pugui interessar”, explica el Genís, d’aquesta associació. “Aquí a la Trinitat Nova hi ha mancança d’infraestructures i també d’activitats organitzades”, de manera que el gimnàs polivalent de l’Institut Escola “és un bon espai per acollir activitats com les nostres” diu el Genís.

Al barri del costat, a les Roquetes, la sala de l’Institut Escola Turó de les Roquetes també té un flamant gimnàs-sala polivalent. Com a les altres sales d’altres barris, la pandèmia ha deixat en suspens algunes de les activitats programades, com els tallers de defensa personal, els balls de saló, els espectacles de titelles o les obres de teatre en anglès, però es reprendran quan es pugui. I, a llarg termini, hi ha un pla de certa ambició. “Estem desenvolupant una línia de treball d’especialització en teatre d’objecte i titelles, un projecte pedagògic i transversal que suma arts escèniques, literatura, idiomes o plàstica, i que també interessarà al barri”, explica la Mireia Borràs, coordinadora pedagògica de l’institut escola.

Nova oferta cultural, millora educativa

Sergi Díaz, de la Direcció de ciutat Educadora i Cultura als Barris que pivota entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) destaca que el binomi educació i cultura és una línia estratègica del Pla de Barris. L’embrió de la idea és el model de gestió de l’Auditori Sant Martí, un espai compartit i gestionat entre dos instituts i el Centre Cívic Sant Martí. Un treball que requereix d’un alt grau de coordinació entre districte, les àrees de Cultura, Educació i Pla de barris i l’implicació directa dels equipaments culturals de proximitat del territori. Aquests cal que contemplin la gestió de la sala conjuntament amb l’escola dins del projecte de dinamització cultural i comunitària del seu entorn. La posada en marxa d’aquest projecte transversal de proximitat s’ha prioritzat en barris amb poca oferta cultural on es volen fer arribar programacions d’espectacles de qualitat de petit format. Sergi subratlla que es tracta “no tant d’una operació de gestió d’un espai, sinó d’un projecte conjunt que soluciona diverses carències i ofereix noves oportunitats: manca d’un espai cultural, adequació i millora d’un equipament per a usos educatius i implicació de la comunitat educativa. D’aquesta manera, s’aconsegueixen diverses fites i diversos usos amb una inversió relativament petita”.

Des del Consorci d’Educació, l’Anna Vera Rigo subratlla que l’objectiu d’aquests tipus de projecte és la transformació educativa, impulsant la relació i retroalimentació entre l’escola i el seu entorn, obrint-se uns i altres. “El de fora ha de donar-se a conèixer a dintre, i el de dintre de l’escola ha de traspassar l’edifici”, reflexiona. Sota aquest concepte, el projecte de les sales és clau perquè dóna visibilitat i reforça la tasca dels centres educatius. L’Anna destaca que a les sales la programació moltes vegades es fa conjuntament entre membres del centre i les famílies, i recorda que “està demostrat que repercuteix en la millora educativa dels infants si les seves famílies estan involucrades en activitats de l’escola”. Més enllà del Pla de Barris, des del món de l’educació la idea d’obrir les escoles al seu entorn “és un model a seguir, i aquests tipus d’espais híbrids, de sales polivalents d’ús mixt són una molt bona fórmula per aconseguir-ho”, conclou.